TV3 i Catalunya Ràdio veten els tertulians en castellà
Escribano i Majó, en una imatge d'arxiuEl Consell d'Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) ha vetat els col·laboradors de programes -tant de TV3 com de Catalunya Ràdio, els seus dos principals mitjans- que parlin en castellà, segons informa El Mundo. El Consell, en el qual estan representats el tripartitt, CIU i el PP, va aprovar el passat 17 de juliol un acord pel qual s'instava el director general de la CCRTV, Joan Majó, al compliment de la carta de principis de l'ens. Aquesta carta, que data de març de 2006, contempla que "els locutors, conductors, entrevistadors i col·laboradors fixos utilitzaran sempre la llengua catalana quan estiguin en antena".
No obstant això, durant un any i mig, la majoria de professionals d'ambdós mitjans han ignorat aquest punt de la carta. Arran de l'acord sorgit el passat 17 de juliol, el consell d'administració de la CCRTV va decidir prendre cartes en l'assumpte i prescindir del treball de certs tertulians i aplicar sense concessions la seva doctrina.
Diversos col·laboradors que parlaven en castellà ja han estat acomiadats. Aquest és el cas de Cristina Peri Rossi. L'escriptora uruguaiana havia estat una de les tertulianes fixes en l'espai Una nit a la Terra, presentat per Gaspar Hernández durant els dos últims anys. Coincidint amb la nova programació radiofònica d'aquest setembre, la primera completa del nou conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresseras, la direcció de la cadena va decidir canviar l'horari del programa -d'emetre's de 1.00 hores a 3.00 hores de la matinada va passar a ocupar la franja horària de 20.00 hores a 21.00 hores, sota el nom de L'ofici de viure-, i prescindir del treball de Peri Rossi per parlar en castellà. Tal i com va explicar l'afectada al diari que dirigeix Pedro J. Ramírez, "Gaspar em va comunicar que no podia seguir al programa per culpa d'una resolució del consell d'administració. És més, em va dir que no cobraria per parlar en castellà durant l'emissió del programa però que, si publicava un llibre, sí que podia assistir al programa per a ser entrevistada".
L'escriptora uruguaiana va explicar que "el català l'entenc a la perfecció però no el parlo de forma correcta. Per això prefereixo expressar-me en castellà quan estic opinant en un programa radiofònic". L'escriptora participava com un membre fix de l'equip del programa, que abans es denominava Una nit a la Terra, des de l'inici de la seva retransmissió, fa més de dos anys. Peri Rossi va qualificar els fets com "una persecució lingüística" ja que atempten contra la "llibertat d'expressió, no en termes de contingut, sinó en la forma d'expressió, en l'idioma". La ja extertuliana de Catalunya Ràdio es va mostrar convençuda que aquestes directrius "formen part d'un projecte polític i social d'eradicar la llengua castellana en els mitjans de comunicació públics".
En la reunió del consell d'administració del passat 17 de juliol, també es va donar el vist-i-plau a quatre directrius de política lingüística. La primera contempla que les peces curtes de ficció han de tenir el mateix tractament que les llargues. És a dir, que es doblin o se subtitulin al català. Per la seva banda, els reportatges o documentals han d'incorporar una veu en off en llengua catalana. En les entrevistes, el castellà no es pot utilitzar com llengua pont i, finalment, els anuncis gratuïts, sense ànim de lucre, sempre han d'emetre's en català, mai en un altre idioma.
La carta de principis de l'ens públic indica que les comunicacions escrites i rebudes en els diferents espais televisius o radiofònics i que s'utilitzin per a informar -correus, cartes o declaracions per telèfon- seran transcrites o llegides en català, independentment de la llengua amb la qual s'hagin rebut.
