i tu Hellas d'on ets? ets grec o ho fas veure? escrius en català però no ho ets?
Sé el tema del fòrum, gràcies no he caigut aquí per casualitat.
Tu ets d'aquells que diuen que no ets nacionalista, oi? d'aquells que aneu arreu dient que sou ciutadans del món. Del vostre món, és clar.
Fanatisme? en tot cas el fanatisme és el teu. Jo he fet una pregunta i tu ja t'has posat nerviós i a la defensiva. I un altre no sé que diu d'una universitat xilena... realment els nacionalistes espanyols no en teniu prou de tenir un Estat i un exèrcit que encara heu d'anar atacant? No saps que l'època de la conquesta ja s'ha acabat?
Faig meves les teves paraules, i si em permets, t'ho escric bé perquè així n'aprens: " Defensa el que és teu, el que vulguis, però el que és teu i als altres deixa que defensin el que vulguin". Ho has entès bé?
Els amics portuguesos poden veure el nivell intel·lectual d'alguns amb les teves "xorradetes" que són "chorraditas" ben escrit en la teva llengua(?), o potser volies dir poca-soltades; bestieses; bajanades o ximpleries i no et sortia la paraula o és que no arribem a més?
T'ho repeteixo "defensa el que és teu" però sense atacar. Respira i deixa respirar. Viu i deixa viure. Els catalans vam deixar de conquerir amb els almogàvers i d'això ja fa més de 600 anys.
Mira nano, soc catala i ben catala, res de grec. Lo que passa es que vos fot que no sigui com tu i tot el no sigui com tu es dolent, es a dir, ser nacionalista catala esta molt pero si fos nacionalista espanyol es ser molt dolent. Per acabar, ves a l´arxiu de la Corona d´Arago que esta a la plaça del Rei a Barcelona, quand estiguis al pati interior veuras unas escalas, les pujes i veuras un mural de bronze, llegueix, veuras escrit en catala de l´epoca dels Almogavers el seu crit de guerra Desperta Ferre! Desperta Ferre! Arago! Arago!. Treu-te les bendes dels ulls e intenta que el veri que portas dins t´afecti lo menys possible.
Jo et deixo a tu i als teus respirar,pero lo que no tolerare es la falsetat historica que propagueu arreu. T´aseguro que no hi trobras a ningu no nacionalista, ni catala ni espanyol, mes imparcial que jo,si, soc d´aquells que aqui soc un fatxa i fora d´aqui soc un separata.
En fa gracia lo de "les meves xorrades",com sempre aqui nomes hi conta el pensament unic.
No estic dispossat a perdre el temps amb gent sense voluntat de asumir critiques o que se li trenquin els esquemes per arguments que no hi contes, aixi que et deixo bem tranquil a tu i al malalt del Comanche.
"El separatisme és una malaltia tan vuitcentista com el nacionalisme i el centralisme. És una malura de la qual no cal gairabe preocupar-se; es va extingir tota sola, com a un microbi que ha perdut la virulència...
"...Així, el nacionalisme català, que mai ha estat separatista, que sempre ha sentit la unió fraternal de les nacionalitats ibériques dins de l'organització federativa..."
"...és hora de treballar per reunir a tots el pobles ibérics, desde Lisboa a Ródano, dins d'un sol Estat, d'un sol Imperi, i així les nacionalitats espanyoles renaixents sabran fer trionfar aquest ideal..."
Enric Prat de la Riba. La Nacionalitat Catalana, 1906.
"Volem ser una de tantas estrellas de la bandera de España, si las altras regions volen ser estrelles com nosaltres, o bé una sola estrella al mitj de la bandera roja y gualda que, amb los resplandors de Pavia i Lepant y'l Bruch y Girona, esborri'ls incendis de la guerra dels segadors y las ruinas d'hont caigué ferit nostre últim coneller, espurnejat ab sa sang los plechs de la gloriosa bandera de la nostra pàtria".
Federic Soler "Pitarra". Discurso de presentación del Centre Català el 28 d'Abril de 1890.
"...els enemics que hem de combatre son los separatistes, los que dihuen que Catalunya ha de formar una nació independent y, amb auquesta exageració, fan la guerra al nostre catalanisme, que vol que Catalunya tinga personalitat y autonomía dins d'Espanya". Manuel de Lasarte. Discurso de presentación del Centre català el 8 d'Abril de 1890.
"... ni les Canàries foren només descobertes pe castellans... ni haurà mallorquins i altra gent d'origen catalano-aragonesa a la conquesta i colonització de Canàries a les darreries del segle XV... com significativa és la intervenció d'oficials de la corona d'Aragó en l'acceptació dels projectes de colom, del consmògraf Jaume Ferrer de Blanes... de Ramón Panè, company de Colom en el seu segon viatge... com company de colom també en seu segon viatge és Pere Margarit... la mateixa rebuda a Barcelona el 1493 que els reis Catòlics feren a colom... el nom d'Hispaniola donat a una de les illes descobertes, el de Montserrat a una altra... figures com la de Joan d'Espés, que signa unes cpaitulacions amb Carles V per l'establiment d'una "Nova Andalusia", la de Joan Grau d'Agramunt amb qui Ferran II tractà el 1511 pel que a una "Terra Nova", la de Joan Grau de Toloriu company i lloctinent d'Hernán Cortés, Bartolomeu Ferer cap d'expedició a Tehuanpetec fins al futur Oregón... Jaume Rasquí autor del projecte d'expedició al Riu de la Plata els anys 1550, Miquel de Rifós, Joan Calvet, Antoni Torres...".
Núria Sales. Historia de Catalunya. Volum IV, capítol Guerra i pau a la Catalunya del segle XVI.
"...ningún cronista dudó nunca de utilizar los nombres España y español en sentido geográfico, histórico o político, y así es bien cierto que puede considerarse la primera pretensión de un dominio universal de España la frase de Muntaner si aquests quatre reis que ell anomenà d'Espanya, qui són una carn e una sang, se tenguessen ensems, pocs dubtaren e preparen tot l'altre poder del món..."
Jaume Vicens Vives. Noticias de Catalunya.
"¿Qué es Cataluña?. ¿Qué somos los catalanes?. ¿Qué papel representamos en la familia española? ...los catalanes nos sentimos hermanos del resto de los españoles y deseosos de unirnos en la nación española... es difícil, si no imposible, hallar en nuestros tiempos una nación compuesta de elementos tan heterogéneos como la española".
Joan Cortada. Cataluña y los catalanes, 1860.
"Escolta Espanya la veu d'un fill
que et parla en llengua no castellana
parlo en la llengua que m'ha donat
la terra aspra .
en aquesta llengua pocs t'han parlat;
en l'altre, massa..."
Joan Maragall, "Oda a Espanya", dentro dels "Tres cants de guerra, 1898".